de Bolivia a Perú

Al final, i fent potadetes, hem sortit de Bolivia. Potadetes perquè voliem estar-hi més temps i conèixer més d´un país tan encisador, on per coses de la ruta o de les circumstàncies sols hem admirat uns 10 dies. Segon, perquè estàvem disposats a oferir ajuda humanitària als afectats per les inundacions i no ha pogut ser. I tercer perquè ens hi trobavem tan i tan bé!!! I es que, esteim sempre de pas... sort o desgràcia?
A favor nostre, tota la zona recorreguda fins ara de Peru es ben semblant al país veí, i així ens desferram a poc a poc de la Bolivia tan admirada; hi ha les mateixes dones amb mocadors carregats (de nins o de qualsevol cosa imaginable) a l´esquena, les mateixes ovelletes i vaquetes i llamitas i porquets fermats al costat de la carretera, l´ús de la bicicleta o de les "micros" requetecarregades,...
De les coses més agradables, i sorprenents, que veim es quan dins un paisatge, aparentment desolat, de cop, hi veus gent!. Gent que et surt de no saps on, i que en cap moment romp la armonia, ni el silenci del panorama. Sino tot el contrari, li dona aquesta nota de colors vius tan característics de la zona.
Encara que ens trobem en època de pluges el temps es porta bé: o plou de nit o a l´hora de dinar o a llocs on tenim opció a amagatai. Ahir, per exemple, ens asseguerem a contempar la tormenta al costat de na Facunda, boliviana de 82 anys, que va aceptar amb un bon somriure, un mate de coca fet per dos ciclistes.
Hem recorregut part del Titicaca bolivià i part del peruà, i la màgia de les aigues bé que no distingeixen de païssos.
Demà arribarem al "Valle Sagrado", estoreta que ens durà al mític Machu Pichu.

esto es Bolivia...

Hace ya varios dias que entramos en Bolivia por la frontera con Chile que esta más al norte.
Como sabeis, las lluvias han sido muy fuertes, causando verdaderos desastres en la zona este del país; lo que nos obligó a entrar por el altiplano y dirigirnos hacia La Paz para luego seguir hasta el Lago Titicaca.
Aquí nos encontramos ahora, recorriéndolo despacio y disfrutando de bellísimos rincones que quizás en auto no hubieran sido accesibles.
Nos quedamos embriagados de este gran lago (más grande en extensión que toda Mallorca) que junto con sus gentes y su estilo particular nos está tentando a quedarnos unos dias más.
Hemos "vivido" los dias de carnaval, aprendiendo de su folclore, sus costumbres y sus leyendas.
Bolivia es quizás el país más pobre de sudamérica, pero contrasta con la enorme riqueza de su historia.
Así, intercambiando vivencias en la penumbra de una vieja cocina a leña; oliendo a humo de eucalipto, uno aprende a querer y a creer en la auténtica riqueza interior.